El doctor Jaume Fontanet Torres és probablement qui millor coneix la figura d’Antonius Musa. Al llarg de molts anys, ha investigat l’existència d’aquest galè i ara, ha elaborat aquest document per a explicar-ne la història.
Aquesta història està basada en la interpretació d’uns fets que van passar fa més de 2000 anys. Els historiadors romans Suetoni, Dion Casi, Plini o Luci Cneo Floro, ja van fer la seva interpretació, basada en la lectura d’alguns documents de l’època i la tradició oral, ja que no van ser contemporanis dels protagonistes. Tots els relats posteriors estan basats en aquests primers escrits, interpretant-los, fent-los coherents i suplint les llacunes per no perdre el fil. Dit això, podem considerar que tots els fets aquí relatats van succeir en aquest ordre. Claudi Octavi, anomenat també Octavià, era l’hereu que Juli Cèsar havia escollit abans que fos assassinat l’any 44 aC.. No es va convertir en el primer emperador romà fins que el Senat, un cop acabada la guerra civil, primer contra els assassins de Cèsar (batalla de Philippos) i després contra Marc Antoni i Cleopatra (batalla d’Actium) el va coronar com a tal i li va donar el títol d’August, nom que ell va afegir al del seu oncle i predecessor Juli Cèsar. D’aquesta forma es va convertir en Cèsar August. Era el començament de l’any 27 aC. El mateix Cèsar August va escriure en el seu testament polític de les Res Gestae “després d’acabada la guerra civil vaig retornar el poder de l’estat al Senat i al poble de Roma… Per aquest mèrit meu i per decret del Senat, vaig ser nomenat August i al davant de casa meva, públicament, van col·locar una corona cívica i en la Curia Iulia es va dipositar un escut d’or amb una inscripció dedicatòria en què el Senat i el poble de Roma m’ho oferien a causa de la meva clemència, la meva justícia i la meva pietat”. La Hispania Romana va ser dividida en tres províncies i Tarraco era la capital de la província Tarraconensis, que ocupava més de la meitat de la península. Tarraco ja tenia l’estatus de Colonia i això significava que els seus habitants eren considerats amb tots els drets dels ciutadans romans. Tarraco era reconeguda com la Colonia Julia Urbs Triunphalis Tarraco. Però l’any 27 aC encara hi havia un territori al nord d’Hispania que els seus habitants, asturs i càntabres, no estaven dominats pels romans. Això va fer, entre altres motius, que fos l’emperador Cèsar August mateix qui vingués personalment a dirigir la conquesta i pacificació d’aquelles terres. August emprèn la marxa cap a terres càntabres comandant tres legions per reforçar les que ja estaven lluitant en aquell territori.
Amb una maniobra conjunta, recolzada per altres legions vingudes per mar des d’Aquitània i de la zona nord de Lusitania, pretenia acabar amb la resistència dels pobladors nadius. L’historiador romà del segle II dC., Luci Anneo Floro, ja citava que aquella conquesta era molt desitjada per Roma, ja que significava el control de tota la península hispana. Però no va ser gens fàcil. Els càntabres i asturs eren menys nombrosos, amb un armament menys sofisticat i poc coneixedors de les tàctiques militars, no obstant això coneixien perfectament el terreny en el qual es movien i plantejaven la lluita a base d’emboscades i una guerra de guerrilles que feien molt mal a les tropes romanes. August, va muntar el seu campament a Segisama (prop de Burgos) i des d’allí, va plantejar el que per a ell seria la derrota total dels càntabres. L’estratègia, sobre el paper, era perfecta. Però lluny que la guerra anés per aquest camí, els contraatacs dels muntanyesos, la dificultat que arribessin les provisions, el pas del temps i els problemes de salut feien desmoralitzar a l’emperador. A August, tot i que va viure 77 anys, se’l descriu com un home de salut fràgil, hipocondríac i supersticiós.
Sovint, patia episodis d’artritis, problemes respiratoris, trastorns digestius, malalties de la pell, i per si això no fos poc, va emmalaltir en plena campanya càntabra, retirant-se a la rereguarda i pensant a tornar cap a Tarraco. Suetoni cita que, en un dia de tempesta, un llamp va caure a prop de la llitera d’August i va matar un esclau. Per a ell, aquest fet va ser un signe de malastrugança i va accelerar la tornada cap a Tarraco, però el viatge no va ser bo. Els camins eren infernals, les mesures terapèutiques que feien servir els seus metges de campanya no aconseguien cap efecte positiu i la salut de l’emperador anava empitjorant per moments. Els metges de les legions eren metges romans, molt destres en resoldre ferides de guerra, però no tenien els coneixements de la medicina del dia a dia, així que els tractaments eren a base escalfor, cataplasmes calents als llocs dolorits o banys calents. Eren els tractaments habituals en aquells temps; tractaments empírics que es feien servir quan no es coneixien bé les causes de les malalties. Al que cal afegir moltes oracions invocant als déus per la curació de l’emperador. De la malaltia d’August, sempre s’ha dit que va ser un problema d’origen hepàtic que es va anar complicant. August arriba a Tarraco en un pèssim estat de salut i es posa en mans del metge Antonius Musa, però qui era Musa? Antonius Musa i Euphorb eren dos germans d’origen grec, amb coneixements de medicina i també de botànica que van arribar a Roma venuts com esclaus i que posteriorment van obtenir la condició de lliberts. En aquella època hi havia molts ciutadans grecs venuts com esclaus a patricis romans, que tenien coneixements de medicina i que havien assolit la condició de lliberts per haver cuidat, amb èxit, de la salut dels seus amos.
La medicina romana d’aquell temps no estava massa ben considerada entre la població i la visió que tenia la ciutadania dels metges era que tallaven braços i cames i que cosien ferides en mig de crits esfereïdors dels pacients. Insisteixo que els metges que acompanyaven les legions eren romans i que tenien més experiència en cirurgia de campanya i traumatologia. En canvi, els metges d’origen grec que treballaven a les ciutats, eren menys agressius i tenien major experiència en la medicina del dia a dia. D’aquesta bona feina, Juli Cèsar ja n’era conscient, quan en certa ocasió va fer expulsar a tots els estrangers que haviaa a Roma, excepte els d’origen grec, els quals es van poder quedar. Musa era seguidor de l’Escola Metòdica fundada per Asclepiades de Bitinia, un metge grec afincat a Roma a la primera meitat del segle I aC. i conegut per la seva teoria de l’origen de les malalties. En aquell temps se seguien els conceptes hipocràtics basats en l’existència, a dins del cos, de 4 humors (bilis groga, bilis negra, sang i flema). El desequilibri entre aquests humors era el causant de totes les malalties segons la teoria hipocràtica. A la seva Escola, Asclepiades promulgava la teoria que les malalties eren causades per partícules externes que penetraven el cos a través de l’aire, el menjar o la pell (sense saber-ho, va avançar la teoria microbiana com la causa de les malalties). Així doncs, proposava uns tractaments segons a una higiene ambiental i personal, exercici suau, una dieta fresca (especialment de verdura) i la hidroteràpia freda. Bàsicament, són els conceptes que va aplicar Musa a l’emperador Cèsar August. Un ampli estudi publicat a Alemania sobre el món romà (Aufstieg und Niedergang der romischen Welt. Bd.2.37.1. Berlin 1993) dedica unes 30 pàgines a Antonius Musa (Principis medicus) i d’ell es desprèn que Musa va entrar en l’entorn mèdic de Claudi Octavi cap a l’any 30 aC. Aquell moment coincideix amb la mort del seu metge de confiança, Artorius, que va perdre la vida en un naufragi.
Després de la batalla d’Actium, la família i els esclaus de Marc Antoni i Cleopatra, derrotats, van passar a mans de Claudi Octavi. Antonius Musa Antonius Musa Aquest fet encaixaria amb el següent relat Antonius Musa va arribar a Roma com a esclau de la família de Marc Antoni. A Roma, quan els esclaus eren alliberats (lliberts), posaven davant del seu nom grec, és a dir, el nom del seu amo. Així Musa es va convertir en Antoni Musa, per Marc Antoni. Durant el II Triumvirat que es va formar a Roma, després de la mort de Juli Cèsar, entre Marc Antoni, Octavi i Lèpid, Marc Antoni es va casar amb Octavia (germana d’Octavi, el futur emperador) i és en aquell temps que Musa podia haver estat presentat per Marc Antoni a Claudi Octavi, que sempre s’envoltava de metges de l’Escola Metòdica. Ja he citat que l’August era un malalt crònic, així que es lògic que tingués un ò mes metges de confiança al seu entorn i ell, confiava en el metges de la Escola Metòdica. Així que, quan després de la batalla de Actium, Octavi pren cap a Roma la família i els esclaus de Marc Antoni, Musa va a parar a casa d’Octavi i ja entra en la seva esfera mèdica cap a l’any 30 aC.
Aquest raonament ens portaria a que Musa i August ja es coneixien d’abans del episodi de Tarraco, i que quan August es va posar tant malalt a Cantàbria, sabent que a Tarraco hi trobaria al seu metge, accelerés la seva tornada (Finals de l’any 27 aC. Inicis de l’any 26 aC). L’arribada de Musa a Tarraco es podia haver produït doncs, quan August va venir amb motiu de la conquesta de les terres càntabres. Musa es va quedar a Tarraco (els metges grecs no anaven als camps de batalla) o bé, podia haver estat cridat a Tarraco, quan l’emperador es va posar malalt a Cantàbria. Sigui com sigui, el fet que ens interessa a nosaltres es la coincidència d’August i Musa a Tarraco, perquè són la primera referència d’una atenció mèdica que va tenir una enorme repercussió a tot l’imperi romà i que va canviar la consideració social de la classe mèdica. Vista la evolució de la malaltia i el tractaments que es van emprar en els diferents temps, m’agradaria fer algunes consideracions. El tractament que se li va practicar tant a Cantàbria com pel camí de tornada i el que va utilitzar Musa a Tarraco eren antagònics. Musa va contradir tot el que estava establert fins aquell moment. Especialment canviant l’escalfor pel fred. En campanya: els metges romans estaven preparats per a tractar les ferides del camp de batalla: taponar hemorràgies, cosir ferides, reduir luxacions, amputacions i poc feien o sabien fer per malalties internes. La higiene i l’ambient, tot i estar l’emperador en una tenda de campanya especial, tampoc devien ser els mes adients. A més, el repòs no podia proporcionar la tranquil·litat necessària per un malalt enmig d’un campament militar. Tot això canvia amb l’arribada a Tarraco. Aquí troba un metge empàtic que es dedica només a cuidar la seva salut, un ambient relaxat i tranquil, familiar on les noticies li arriben filtrades i la hidroteràpia freda va propiciar una millor higiene personal i ambiental. I el més important, el menjar. Si hi havia un problema digestiu, sens dubte l’orientació dietètica va ser una gran ajuda. Els coneixements que Musa tenia de les plantes també li servien per fer preparacions terapèutiques naturals en forma de elixirs i ungüents que aplicava als seus malalts. Resumint, Musa va ser un atrevit al canviar de forma radical l’orientació del tractament que s’estava aplicant (i que era el que es recomanava en aquells temps). Supleix el calor pel fred; les compreses que s’apliquen al cos son fredes, els banys son freds i el menjar especialment, que se centrava en base de verdura fresca.
Dieta, higiene, hidroteràpia i el pacient millora, poc a poc, sota el control del seu metge de confiança i en un clima mediterrani, que ja era lloat pels poetes romans de l’època. I mentre August va anar millorant i va recobrar la seva mala salut habitual, les noticies que arribaven a Roma eren contradictòries. Molts eren els romans que pensaven que l’emperador era mort a Tarraco. La gravetat de com va arribar a Tarraco ve donada pel mateix August que, en un moment determinat, al sentir-se tan greument malalt inicia la tasca de pensar en qui designaria com el seu successor al davant de l’Imperi i va començar a dictar la seva autobiografia i testament. Peró tal com va simplificar Plini el vell: Un enciam va curar a l’emperador. August es va quedar dos anys més a Tarraco, recuperant-se, dirigint el seu imperi i desenvolupant el seu 8è i 9è consulat. A finals de l’any 24 aC. o primeries de l’any 23aC. torna viu a Roma, fet que es va convertir en un gran esdeveniment. A poc d’arribar a Roma, August torna a emmalaltir greument, però seguia tenint al seu costat a Musa com a metge de confiança i el va tornar a recuperar amb el mateix tractament. Any 23 aC. August estava eufòric i era temps de repartir premis. Està tan agraït a Musa que li va concedir la ciutadania romana, li va atorgar molts diners i l’anell d’or distinció dels equites, (els equites, els caballers, formaven la clase mitjana-alta de la societat romana, ocupant càrrecs importants del exèrcit i l’administració) i també va fer que el Senat el lliurés del pagament d’impostos professionals i que tan ell com tots els metges que vingueren darrera, fossin dignificats per la societat romana, establint així un codi de regulació de la professió mèdica al món romà. Podem dir, doncs, que gràcies a l’actuació de Musa a Tarraco i a Roma, s’atorga, per primera vegada a un metge, tan alta distinció. Però els honors, cap a Musa, no s’acaben aquí.
August, atenent la petició dels seus súbdits, li fa erigir una estàtua a imatge i semblança de la d’Esculapi i fa que la situïn al costat del Déu de la Medicina al temple de la illa Tiberina. La illa Tiberina era un lloc sagrat. Un lloc de culte pels romans des que cap l’any 293 aC (en un moment en que Roma patia una gran epidèmia) s’hi va construir un temple dedicat al deu de la Medicina. Ja he citat abans que Musa tenia un germà que es deia Euphorb i que la història el situa com a metge del Rei Juba II de Numidia i Mauritània. Euphorb va seguir un aprenentatge paral·lel al de Musa i de ben segur estava en el seu equip mèdic al servei de l’emperador. En aquells dies d’eufòria, August, també feia reconeixements i premiava a persones distingides que l’havien acompanyat en la seva aventura càntabra, entre ells, Juba II Rei de Numidia al que li concedí, en aquell moment, el territori de Mauritània. La estàtua de Musa va ser sufragada pels propis ciutadans romans que recomanaven al seus fills que fessin sacrificis a ell i a Esculapi, en agraïment per haver conservat la salut de l’emperador. Si tenim en compte que August va fer la estàtua a Musa a imatge d’Esculapi, o sigui amb els atributs del bastó i la serp roscada i en un fet insòlit la va fer col·locar al temple al costat d’Esculapi, sembla que gairebé va mitificar al seu metge.
Desprès de tots els honors, Musa va seguir com a metge de la família imperial a Roma, però no tothom li tenia tanta simpatia. Molta gent, que envoltava a l’emperador no estava contenta: això de que un grec tingués tanta influència no els agradava, ni tampoc que Musa hagués establert unes dietes a base verdures, exercici i els banys freds. Però no trobaven el moment ni l’ocasió per a desprestigiar al metge. El moment va arribar a finals del mateix any 23 aC. amb la mort sobtada de Marcel malgrat els tractaments que Musa que li va aplicar. Exactament la mateixa teràpia que al seu oncle. Marcel era nebot d’August i estava, en aquell moment, el numero ú en la llista de successors de l’emperador. Alguns historiadors diuen que va morir enverinat per Livia Drusila, la dona d’August, per afavorir al seu fill Tiberi (fill del seu primer matrimoni). Aquest fet va servir per desprestigiar a Musa, que va ser apartat de l’entorn de l’August. Musa va seguir exercint la medicina a Roma i va morir 9 anys després, el 14 aC i pel que fa a l’emperador Cèsar August, va morir a la ciutat de Nola, l’any 14 dC als 77 anys.
La tasca d‘Antoni Musa, amb l’emperador, ha estat comentada pels propis historiadors romans i la Història el considera un dels precursors de la hidroteràpia freda i amb la seva actuació com a metge, va fer canviar la consideració social de la classe mèdica a l’Imperi romà.
Español